El Punt Avui – JOSEP FORTIÀ BATALLÉ / GIRONA
Els fets: el dijous dia 20 de setembre surt la meva senyora del núm. 197 del carrer del Carme i, en posar el peu a la vorera, l’envesteix com un bòlid un ciclista. De la forta trompada, tots dos cauen, ella rep un enorme cop a l’esquena i al cap en picar contra el terra, el ciclista s’aixeca i fuig… Posi, el lector, el qualificatiu. Si això hagués passat en un carreró sense gent, on seria ara l’atropellada? Quan jo arribo està estirada amb un coixí sota el cap xop de sang i a terra hi ha un bassal, però el seu rostre reflecteix serenor. Tombada al seu costat hi ha una jove rossa que li dóna la mà i l’anima. Una altra s’ha posat uns guants blaus i l’examina.
El motiu de la carta no és altre que mostrar el nostre més gran agraïment a les persones descrites. No he pogut aclarir qui era la veïna del coixí, la jove rossa, ni la metgessa, però sé qui són, persones d’un gran cor. El nostre telèfon és el 972 21 38 35 per poder mostrar de paraula el nostre agraïment a la Guàrdia Urbana, als components de l’ambulància i als metges i personal del Trueta per la seva diligència, i a totes les persones que han mostrat el seu interès. Heu sigut tants, que hem sentit un gran escalf, tant dels amics com de la nostra família.
Moltes gràcies a tothom.
Unes reflexions:
Està preparada Girona per a les bicicletes?
Girona, d’un extrem a l’altre, màxim 30 minuts a peu. Les bicicletes, on no hi ha carril bici, per la carretera amb els cotxes.
Les voreres, per a ús de vianants o de ciclistes?