El Punt Avui – BARCELONA – XAVI AGUILAR
Augmenten els accidents per l’ús de telèfons intel·ligents mentre es camina pel carrer
El cervell humà té problemes per codificar les condicions del trànsit si està concentrat en el telèfon, segons demostra un estudi
Una persona va caminant tranquil·lament pel carrer i, de sobte, se’n troba una de cara –de cap, per ser més exactes– que l’envesteix perquè va capficada a escriure compulsivament en el seu telèfon mòbil. És una escena que es repeteix diàriament en qualsevol ciutat i que es resol sense problemes en funció dels reflexos i de la bona voluntat dels implicats. Els problemes vénen quan qui fa anar el telèfon intel·ligent ensopega amb un obstacle o, pitjor encara, creua un carril bici o un carrer sense parar atenció al trànsit. Llavors hi ha moltes més possibilitats de prendre mal. Tenint en compte que cada cop són més les persones que no desenganxen la mirada dels seus terminals, sembla lògic pensar que els accidents per aquesta mena de distraccions estan augmentant de manera paral·lela a la penetració dels telèfons intel·ligents.
“És un fenomen de què s’està començant a parlar molt”, confirma Xavier Almirall, responsable de l’oficina del pla de seguretat viària del Servei
Català de Trànsit. En tot cas, resulta molt difícil quantificar la magnitud d’aquest increment, ja que en molts casos no arriben a intervenir les forces de l’ordre i, si ho fan, tampoc poden especificar en l’atestat els motius de la distracció. “No hi ha dades concretes de quants dels accidentats anaven atents als seus telèfons o escoltant música amb els auriculars, però és clar que la pèrdua d’atenció a l’entorn és una de les principals causes dels accidents”, explica Almirall.
En canvi, Luis Montoro, president de la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària, sí que diu que ha constatat “l’increment significatiu dels accidents de vianants per l’ús incontrolat del telèfon mòbil i altres sistemes”. I és que qui es pot resistir a fer una piulada, enviar un Whatsapp o jugar una partideta mentre va d’un lloc a un altre? La temptació és molt forta, especialment per als joves, i el fet de dur internet a la butxaca els pot arribar a convertir en el que alguns qualifiquen de “zombis caminants”.
Els responsables de trànsit consideren que, d’alguna manera, els ciutadans menystenen els riscos mentre van a peu. “En el fons, el vianant és una unitat de trànsit, un conductor que es porta a ell mateix i, per tant, ha d’estar atent a totes les incidències al seu voltant. Encara que sembli fàcil, mentre anem pel carrer estem interpretant senyals i prenent decisions constantment. Per tant, convé estar atent i fer
com menys coses millor”, apunta Xavier Almirall.
Provat científicament
Sembla evident que si un vianant està pendent de la música, de la conversa que manté o del text que escriu, li caldrà fer un sobreesforç per interpretar el seu entorn. La suposició, però, s’havia de comprovar científicament i això és el que va fer un equip d’investigadors de psico-logia de la Universitat d’Alabama, a Birmingham (EUA). El seu treball volia determinar com aquestes tres activitats podien influir en la seguretat del vianant. Així, en un entorn d’un carrer virtual interactiu, es va distribuir 138 estudiants en quatre grups: els que creuaven el carrer parlant per telèfon, els que ho feien escoltant música, els que escrivien un missatge i els que no tenien cap distracció. Com es preveia, els distrets eren més propensos a ser atropellats per un vehicle, ja que tendien a mirar llocs que no eren l’entorn de la circulació (principalment el seu dispositiu, però també altres punts sense interès ni informació rellevant de l’entorn). Els resultats es van mantenir després de controlar la demografia, la freqüència de les passejades i també de l’ús d’aquests aparells.
Tot i que el nombre d’atropellaments fluctua molt, si es comparen les dades del 2009 amb les del 2011, la pujada és innegable: dels 2.983 atropellaments en vies urbanes a Catalunya es va passar als 3.090 dos anys després.
L’any passat,a Barcelona hi va haver 1.179 atropellaments (14 més que el 2010) i en 303 es va de-
terminar que la culpa era del vianant. En 203 més
la responsabilitat va ser compartida entre el vianant i el conductor. A la capital es registren sis ferits greus i dos morts per ca-
da cent atropellaments, el 54% dels quals tenen lloc als passos de vianants.
En tot cas, la culpabilitat del vianant no es pot atribuir directament a la intervenció d’alguna tecnologia, ja que l’alcohol pot estar present en un de cada quatre casos. Sigui com sigui, amb la normativa a la mà, quan una persona camina pel carrer hauria de poder creuar un semàfor en verd o un pas marcat per a vianants sense necessitat d’estar atent al trànsit, perquè la responsabilitat d’aturar-se és dels vehicles. La realitat, però, és ben diferent: per molt interessant que estigui la cosa al telèfon, convé assegurar que no hi ha perill a la vista.
La solució: aplicacions ‘transparents’
Qui no vulgui renunciar a escriure al carrer, però tampoc no vulgui caure en un forat, té la solució en forma d’aplicació. N’hi ha un grapat que funcionen com a editor de text però, en comptes d’un fons blanc, el que mostren en pantalla és la imatge que capta la càmera del terminal. D’aquesta manera, l’usuari pot veure el seu entorn, escriure i enviar el text a les xarxes socials o per missatge.