El Punt Avui – JOAN BENET – GIRONA
Lluny queda aquell carril bici que es féu al carrer de la Rutlla i que més tard es tragué per la pressió dels vehicles, cosa que a posteriori ho pagàrem amb l’eixamplament de les voreres. Era un carril bici per la calçada. Actualment en trobem al pont sobre el Ter, a Fontajau, al carrer de Montnegre i al carrer del Carme. La resta és bàsicament fet per sobre, a nivell de la vorera. I aquí és on ens trobem que, en travessar un carrer, el baixant i pujant que hi ha i mal dissenyat suposa uns sotracs que entren al cos. I més notable amb les bicis de ciutat, per a les quals, amb les seves petites rodes, aquell petit esglaó esdevé un petit mur. Si del 70 al 80 per cent de la gent té problemes d’esquena, aquests carrils bici hi ajuden. No tenen res a veure els sotracs que puguis trobar-te en una via verda amb la duresa de la ciutat. Tanmateix, una caiguda en una via verda es veu empitjorada en un carril bici de la ciutat, on és més fàcil que hi hagi algun trencament d’ossos no desitjat, a més d’altres problemes. La gent fa servir també el carril bici a peu perquè el terra és més tou que el de la vorera. Els que han dissenyat i posat en servei aquests carrils bici, si hi haguessin passat amb bicicleta haurien vist els sotracs que trobem. Molt especialment, ho veiem on hi ha la via verda d’Olot, sobre el passeig d’Olot, i arriba al seu súmmum quan es travessa el carrer de Barcelona. També on últimament s’han fet els carril bicis a l’eixamplament fet a Santa Eugènia, on els baixants fets amb una llarga llosa, i amb un pendent, no eviten els sotracs. Si diuen que és bo anar amb bicicleta, no ho és fent-ho pels carrils bici de Girona.