DdG – ASHA MIRÓ
L’altre dia caminant amb la meva filla pel carrer Diputació, ens vàrem trobar una bicicleta tota pintada de blanc lligada a un fanal. Encuriosida, la petita em va preguntar què hi feia, allà. En aquell moment com que no sabia què respondre-li, li vaig prometre que ho investigaria. Buscant vaig descobrir que la meva ciutat s’havia unit a un dels últims moviments actius que tracta de denunciar amb aquestes bicicletes fantasmes les morts de ciclistes, en les quals s’han vist involucrats vehicles de motor.
Aquest moviment anomenat les ghost ridersghost bikes té origen a San Louis (Missouri). L’octubre del 2003 Patrick Van Der Tuin va ser el primer a col·locar una bicicleta de blanc en el bulevard Holly Hills, després d’haver estat testimoni de l’atropellament mortal d’un esportista que circulava pel carril bici.
Va ser a partir de llavors, que la idea es va anar estenent des de Missouri a altres estats i a altres països. En l’actualitat ja existeixen més de 500 bicicletes repartides per tot el món en més de 180 localitats.
La bicicleta és pintada de blanc, se li treuen tots els mecanismes que la puguin fer útil, per evitar que la robin, i s’escriu sobre ella o en una placa la data de l’accident.
Al cap d’uns quants dies hem tornat a passar per allà expressament, i li he explicat a la meva filla que aquella bicicleta estava allà en memòria d’una dona de 49 anys que un dilluns d’hivern va ser envestida per un camió.
Llastimosament, ens hem acostumat a veure rams de flors a les carreteres, en els punts on hi ha hagut accidents mortals, sovint de motos o bicicletes. Aquesta nova iniciativa de les bicicletes blanques ens ha d’ajudar a tots a ser una mica mes conscients dels perills de la carretera i dels carrers de les nostres ciutats. Aquesta consciència ha de provocar un canvi de mentalitat en la forma en què sovint ens comportem quan estem al volant d’un cotxe.
Sempre m’ha deixat perplexa a la vegada que entristida veure la metamorfosi que algunes persones, massa, pateixen quan es posen al lloc del conductor. La persona més tranquil·la i educada es pot transformar en una mena de bèstia que no dubta a insultar, utilitzar el clàxon de forma compulsiva, o canviar de carril com si es tractés d’un pilot de curses.
No amics, no, no som pilots en una cursa, no hem d’esgarrapar dècimes de segon a cap rival, només hem d’arribar al nostre destí sans i estalvis i, evidentment, sense deixar víctimes pel camí.
Des d’entitats públiques i mitjans de comunicació se’ns demana de totes les formes imaginables, precaució quan conduïm. Hem vist campanyes de tot tipus, moltes d’elles molt colpidores, on hem conegut els testimonis en primera persona de víctimes i familiars d’accidents. Però sembla que encara hi ha massa gent que pensa que a ells mai els pot succeir una desgràcia d’aquest tipus, que mai prendran mal o faran mal a un altre. Error, tots podem veure’ns embolicats en un desgraciat accident, com a víctima o com a involuntari botxí.
Si us plau, reflexionem tots plegats i comencem a mostrar respecte per tots aquells que utilitzem les vies públiques, des dels vianants fins als cotxes, posant especial atenció en els més febles de la cadena.
Les bicicletes blanques fan visible un problema, un drama, que afecta moltes famílies, que ha destrossat moltes vides.
Està en les nostres mans posar fi a aquesta xacra que segueix colpejant-nos dia rere dia.
Fem-ho ara!