El Punt Avui – SALVADOR GARCIA-ARBÓS
VOLS FER UN CAFÈ?
La plaça de Sant Josep de Girona té un aire romà: petita i plena de motos i cotxes aparcats caòticament, una església de façana barroca, les escales de la Llebre i edificis pintats d’aquells colors trasteverians. Per retirar encara més a Roma, al local on hi havia la fusteria Sureda hi fan un cafè extraordinari. Christian Meier, ciclista professional canadenc d’origen alemany, i la seva esposa, Amber Meier, de Vancouver, hi tenen oberta La Fàbrica, un establiment curiós i acollidor inaugurat el 2 de març. Ple de bicis, unes d’atrezzo i d’altres de ciclistes, no hi fan res més que cafè.
Levi Garcia, barista de les
Terres de l’Ebre, hi prepara magistralmentespresso, tallat, cafè amb llet i el pour over, el cafè de filtre fet amb precisió i sofisticació japonesa. Hi ha sempre dos orígens per escollir, de comerç just i d’agricultura sostenible, dues premisses sagrades en l’ideari de La Fàbrica. El primer manament és el cafè ben fet, impecable, sigui quina sigui la tècnica emprada.
El meu amic Buticàriu m’assegura que cap ciclista beurà un cafè dolent. Els professionals de la bici tenen un sol vici: el cafè. I
només entren en locals on és excel·lent i es compren cafeteres d’espresso casolanes de tres mil euros, com les llegendàries cafeteres Rocket, fetes a mà a Milà, distribuïdes a l’Estat pels Meier.
La Fàbrica sembla un local de moda de Londres, Los Angeles o Montreal, una franquícia, però, de moment, és un lloc únic, però amb vocació d’obrir nous locals i gestionar-los ells mateixos, i de començar a torrar el propi cafè a Girona mateix.
Per què l’han obert a Girona? Girona és un santuari del ciclisme mundial, especialment gràcies a l’arribada de Lance Armstrong
el 2001. Malgrat l’escàndol, la
polèmica i el linxament públic, el ciclista texà continua sent un mite i hi ha un piló de fetitxistes de tot el món disposats a pedalar pels llocs on s’entrenava. Centenars d’aficionats al ciclisme vénen setmanalment a Girona,
gràcies a la feina d’empreses com BikeCat, BikeBreaks i CicloTurisme. És aquell anhelat turisme de qualitat.
A més, a la ciutat hi tenen la base molts equips professionals, masculins i femenins. La comunitat arriba a 180 ciclistes professionals de tot el món, amb les famílies i una troupe de tècnics, personal mèdic, entrenadors, mecànics, gent de premsa, etc.
Per què van desembarcar tants ciclistes a Girona? La gent és poc emprenyadora i acollidora, s’hi concentren en pocs quilòmetres de distància totes les condicions variables d’una gran cursa, coincidents amb els valors tòpics d’aquestes comarques amb tanta personalitat entre la Costa Brava i els Pirineus mediterranis: muntanya i pla, desnivells, revolts i rectes; fred i calor, vent, pluja; carreteres amb poc trànsit, a banda de qualitat de vida, bon mam i bona gastronomia. Qui sap si també la laxitud de la legislació antidopatge a l’Estat, denunciada en aquells informes contra Armstrong. I ignoro si en aquell temps el cafè importava; només sé que, a partir d’ara, la qualitat del cafè pot ser una raó molt poderosa.
Els ciclistes són tan cafeters que a La Fàbrica organitzen un concurs setmanal de bevedors de cafè. La setmana passada va guanyar Jan Frodeno, un iron man en tota regla: medalla d’or als Jocs de Pequín, amb 17 cafès. No us passi pel cap anar-hi havent dinat si no feu horari europeu: obren de dilluns a diumenge de 9 a 3, però poden allargar l’horari quan hi ha una cursa i familiars i aficionats s’hi reuneixen per seguir-la per la tele.
Com diu el lema de la casa: Life is too short for bad coffee. La vida és massa curta per un cafè dolent.