ALBERT MARTOS • PRESIDENT DE MOU-TE EN BICI
“Cal treure els cotxes del centre de les ciutats”
- Un cop s’ha millorat bastant la xarxa pedalable, diu que el que cal és “la valentia” de limitar l’accés de cotxes al centre
- Opina que alguns dels carrils bici creats a Girona s’han fet “a mitges
“Cal treure els cotxes del centre de les ciutats” Foto: QUIM PUIG.
UN PROFESSOR PRÀCTIC
Nascut a Banyoles, aquest professor de secundària de 34 anys es va traslladar a Girona per motius laborals i va descobrir els avantatges de moure’s en bici per la ciutat: “És pràctica i ràpida”, explica. Fa només tres anys que va entrar a Mou-te en Bici i n’és el president des del febrer de l’any passat.
LURDES ARTIGAS – GIRONA
És injust que per uns ciclistes incívics agafem la fama tots quan això no passa amb els conductors de cotxe
Tothom ja té al cap que la bici no és una cosa d’oci o de quatre ‘hippies’ sinó que és del dia a dia per anar a treballar o comprar
Albert Martos és president de Mou-te en Bici des del 18 de febrer del 2017. L’entitat, nascuda el 1996 amb l’objectiu de promoure la bicicleta i la mobilitat sostenible, té més de 350 socis a la demarcació. El nucli principal és a Girona i Salt però també tenen un grup local a Cassà de la Selva i ara se n’està creant un a la Garrotxa. Martos, nascut i criat a Banyoles, es va traslladar fa uns anys a Girona per motius laborals i va ser a la ciutat on va descobrir els avantatges de la bicicleta.
Mou-te en Bici té més de 20 anys d’història. Creu que les problemàtiques actuals en el món de la bicicleta són molt diferents de les de llavors?
No. De fet, tenim un històric de totes les revistes, i els titulars que hi havia a les primeres revistes són coses que podríem firmar ara mateix.
Per exemple?
Falten aparcaments de bicicletes, els cotxes no respecten les bicicletes o hi ha problemes amb els vianants, els robatoris…
Però en aquests anys tant l’ús com la xarxa han crescut molt.
Sí, evidentment s’ha avançat, només faltaria! En infraestructura i també en conscienciació de la gent. Tothom ja té al cap que la bicicleta no és una cosa d’oci o de quatre hippies sinó que és una cosa del dia a dia per anar a treballar o comprar.
Però al seu parer falta més.
Sí. Tothom ja té a la ment que la bicicleta és una cosa positiva, que hem de deixar el cotxe privat, perquè té molts perjudicis a la ciutat, però hem de passar d’aquesta idea mental a la pràctica. I a la pràctica no vol dir només fer més infraestructura, sinó també limitar la circulació dels vehicles com cotxes i motos al centre de la ciutat.
Creu que veritablement tothom té el xip canviat?
Si més no t’ho diuen. No sé si s’ho creuen o no.
Ho dic perquè encara hi ha queixes. No sé si se senten criminalitzats quan es parla tant de bicis per les voreres.
A veure, nosaltres tenim contactes amb ajuntaments i partits polítics i tothom, de tots els colors, ens accepta que la bicicleta s’ha de promocionar, que el cotxe privat no pot ser tant al centre de les ciutats. Pel que fa a la criminalització, veiem que campanyes com la de sancions que va fer l’Ajuntament de Girona no ajuden a incentivar l’ús de la bicicleta, i menys de la manera que es va fer.
Recordo un informe seu, en què les bicis eren les que tenien menys accidents. Llavors, per què creu que hi ha aquesta imatge?
Perquè una cosa són els accidents reals i l’altra la percepció que un pot tenir passejant per la ciutat. Si sempre has passat per un carrer on mai no hi havia hagut bicicletes i en comencen a passar per llocs on no haurien de passar, tens una sensació de perill, malgrat que no hagis tingut mai cap topada directa amb la bicicleta.
El problema és que hi ha bicicletes que passen per on no haurien de passar.
Sí, és clar. De la mateixa manera que hi ha cotxes que fan infraccions de trànsit, o motoristes… Doncs, evidentment, els ciclistes per sort han augmentat molt a la ciutat i consegüentment el nombre d’incívics també ha augmentat molt.
Per uns s’enduen la fama tots…
Sí, i això no passa amb els cotxes. És injust. Per uns els ciclistes agafem la fama d’incívics, i molts cotxes, que també n’hi ha, que no fan cas dels senyals de trànsit i no respecten els límits de velocitat, i no tots els conductors de cotxe tenen fama d’incívics. En aquest sentit, ens sentim una mica perjudicats.
Parlava de limitar la circulació de vehicles al centre.
Sí, jo crec que és el que falta. D’infraestructura ja en tenim, evidentment s’ha d’anar millorant, però sobretot el que falta és la valentia que un cop hem donat facilitats a la bicicleta, ara hem d’intentar treure els cotxes del centre de la ciutat.
Es refereix a prohibir-los el pas per algunes zones o més al que defensa l’equip de govern de dificultar l’aparcament al centre?
És que si el conductor pot aparcar al centre, la seva voluntat serà anar a aparcar allà. Si el fas aparcar als afores i preveus una línia de bus o parades de Girocleta, ja aparcarà a fora i es desplaçarà en bus o bicicleta.
Llavors, quan diu “treure els cotxes del centre” no vol dir prohibir-los el pas… O faria més zones de vianants/ciclistes?
Sí, es podrien ampliar les zones de vianants. Per exemple, em ve a la ment Groningen, que té la ciutat dividida en quatre àrees, que estan perfectament connectades amb transport públic, a peu i en bicicleta, però no amb carreteres per anar-hi en cotxe. Així, per desplaçar-te d’una àrea a l’altra t’és molt més còmode anar-hi caminant o en bus o en bicicleta. Ja no agafaràs el cotxe perquè no hi ha una connexió directa. És clar, això és una mesura per treure els cotxes del centre: fer-los fer la volta per fora.
Això és molt difícil d’aplicar en una ciutat com Girona.
És que el que nosaltres defensem ningú ha dit que sigui fàcil d’aplicar! I també hem de tenir en compte que el lobby del motor és molt poderós i hi ha una inèrcia de molts anys. Es mouen molts de milions i el motor sempre s’ha venut que és com el símbol de poder i llibertat.
L’Ajuntament de Girona vol convertir la ciutat en la capital europea de la bicicleta.
Sí, però una cosa és el ciclisme urbà i una altra, el competitiu. Evidentment tot va sobre la bicicleta i estem molt contents que aquest ciclisme més d’esport vagi bé a la ciutat, però són dues coses que s’han de tractar diferent.
Però sí que s’ha augmentat molt la xarxa pedalable.
Sí, però alguns carrils bici els han fet una mica a mitges. Per exemple, el que connecta el carrer Nou amb el carrer Santa Eugènia té una problemàtica entre bicicletes i vianants perquè hi ha un tram amb un espai de vorera molt petit i el carril bici està al costat sense cap separació.
També el de sota el viaducte…
Sí, també el de sota el viaducte el vam criticar molt en el seu moment. Sobretot en el tram paral·lel al carrer Tomàs Mieres, on a part de compartir pràcticament la via amb els vianants també s’ha de compartir amb els cotxes, que han de passar per sobre del carril bici per anar a buscar aparcament.
I en això l’Ajuntament no hi ha trobat solució encara?
No. Nosaltres fins i tot ens vam atrevir a plantejar-los alternatives… Una, molt clara, seria eliminar tots els aparcaments de cotxes d’allà. Una altra seria que només hi hagués aparcaments al costat del carrer Tomàs Mieres i una última seria desplaçar el carril bici a un costat del viaducte.
I què els van respondre?
No, no ens van respondre.
I el tema de les sancions que comentava abans, s’ha aturat?
Vam fer una reunió al novembre i vam arribar a uns acords que van sortir a la premsa, però estaven subjectes a una segona reunió per concretar coses que encara no s’ha fet. Es va emparaular que no caldria pagar la multa sinó que es podria fer un curs i aquí es va quedar.
De moment això no és efectiu?
No, perquè havíem de concretar-ho encara. S’havia dit fins i tot que podíem ser nosaltres els que podíem fer la formació els dissabtes al matí, però no n’hem parlat més. També vam fer un parell de fulls de propostes de voreres amples que creiem que podrien compartir vianants i ciclistes o si més no que la policia fes els ulls grossos, com la de davant de Correus i els Jutjats. Estem esperant el feed back de les nostres propostes i la concreció. Van dir que ho analitzarien.
Tenen alguna altra demanda pendent amb l’Ajuntament?
Una altra cosa que demanem és que quan facin carrils bici ens ho preguntin abans. Sempre ens n’assabentem a posteriori. De tant en tant fem alguna reunió i ens comenten coses, però no som a les taules on es debat com es fan els carrils bici. Ens agradaria poder donar la nostra opinió sobre les qüestions tècniques, d’aquest carril millor fer-lo passar per sobre la vorera o per la calçada…
Més enllà de la relació amb els polítics, què fa Mou-te en Bici?
Per exemple, exposicions. Aquest any hem signat un conveni amb la UdG, que ens ha cedit sis roll-ups, més un altre que hi hem afegit nosaltres, i és una exposició que estem portant a centres cívics de tota la demarcació. Ja ha estat o estarà aviat a Girona (en diversos centres), a Salt, a Banyoles, a Sarrià, a Olot… També editem una revista dos cops a l’any, tenim parada per Sant Jordi i pel Sea Otter…
Un clàssic són les pedalades…
Sí, la pròxima és diumenge que ve, 6 de maig. Farem la pedalada floral per la Devesa. La intenció és que tothom dugui a la bicicleta algun ram o flor. Donarem premis a les que vagin millor engalanades. Al juny en farem una altra, de nocturna, Girona-Salt, i al juliol la tradicional Girona-Sant Feliu.
Ara a més s’han ajuntat entitats de tot Catalunya amb Fem Bici.
Formem part de Con Bici, que és la coordinadora estatal, i a àmbit català també ens hem unit unes quantes entitats al Fem Bici. És una manera de posar en comú totes les coses que anem fent.
I parlant amb altres entitats hi ha moltes diferències? Quines zones de l’Estat són més favorables?
M’han parlat molt bé de Saragossa, Sevilla i evidentment també de les capitals, Barcelona i Madrid. Tenim llocs on emmirallar-nos.
A vostè, què és el que el va atrapar més de la bicicleta?
Que és pràctica, ràpida. Vas de punt a punt. Surts de casa i pots aparcar-la gairebé davant la porta d’allà on vagis. Girona és petita i bastant plana; és còmode.
I quan plou?
Aquí ho fem molt de fer-nos aquest tipus de preguntes i jo sempre penso en Holanda o Dinamarca, on el clima és molt pitjor i tothom s’hi mou. És qüestió d’equipar-se, d’agafar un bon impermeable i ja està. També s’hauria de preveure que els llocs de treball poguessin tenir alguna dutxa, vestidor…
Té cotxe?
A nom meu, no. Només en tenim un i és a nom de la meva parella. El fem servir per anar a veure la família el cap de setmana a Banyoles.