DdG – JORDI XARGAYÓ
Em trobava amb el cotxe al semàfor que porta al pont de l’Areny. Es posa verd, arrenco, m’aturo per deixar passar uns vianants. Miro, poso primera, frenada en sec. M’apareix per l’esquerra un ciclista a tota pastilla, com si participés en una contrarrelotge del Tour. L’endemà, em topo amb tres ciclistes circulant per la calçada del carrer del Carme com si no existís el carril bici. Per què l’han posat? Situacions com aquestes són freqüents a les nostres ciutats; no a les centreeuropees. Principalment ciclistes que travessen pels passos de vianants que, com el seu nom indica, són per a vianants. Un ciclista pot recórrer en dos o tres segons el que un vianant en triga vint o més. Pitjors són els casos de transeünts que topen amb ciclistes imprudents per la vorera. Tots els ajuntaments gironins són permissius amb els ciclistes. A Girona capital no consta cap multa. Les ciutats són espais de convivència on vianants, ciclistes, motociclistes i automobilistes han de transitar amb harmonia, amb respecte als altres i, sobretot, complint les normes. No sempre és així. Per tots costats, cert. El ciclista, si topa amb un cotxe, és el dèbil, motiu de més per anar en compte i complir les normes de circulació.