DDG – ÀNGEL GUIRADO I SERRAT
El darrer accident amb mort d’un ciclista al Vendrell posa de nou d’actualitat les mesures de seguretat que els conductors han de tenir respecte a les bicicletes. La inconsciència de determinats conductors posen en perill ciclistes i vianants. La feblesa del ciclista no s’ha de viure com un dret a fer el que es vulgui. De la mateixa manera que l’ús i abús de les motos genera també dosis importants d’inseguretat. Les moralines que sovint acompanyen les associacions respectives no m’acaben d’agradar. Girona ha passat de ser una ciutat amable a ser una ciutat agressiva. Avui, juny de dos mil dotze, desplaçar-se per la ciutat de Girona és un autèntic laberint. Les motos omplen espais i voreres envaint en alguns casos l’espai més propi dels vianants. La manca d’aparcaments gratuïts per a cotxes i la comoditat per arribar fins a la “cuina” és un argument per als motoristes per fer valdre la seva força. La seva presència ha creat i segueix creant la invasió del vehicle de dues rodes. Girona, així estant, ha de replantejar-se la circulació i els aparcaments de superfície, valorant les inèrcies dels ciutadans per trobar l’equilibri entre vianants, ciclistes i motoritzats.
A un nivell creixent cal parlar del ciclistes de ciutat, un mitjà de desplaçament gratuït i a l’abast de totes les economies. La seva presència a la via pública es veu acompanyada per pràctiques poc cíviques i perilloses: la circulació per les voreres i passos de vianants. Per la insuficient xarxa de carrils bici, per l’augment del parc ciclista, per la Girocleta, per la facilitat del seu ús, pel baix cost de manteniment i per altres factors de caràcter més mediambientals la seva expansió preocupa pels abusos dels seus usuaris. Com he reflectit reiteradament, no es dóna el suficient grau de civisme relacionat amb les normes de convivència. Sovinteja en excés la manca de respecte pels passos de vianants i la regulació semafòrica. L’excés d’ús de les voreres és un perill per a persones grans i nens (cal recordar que l’Ordenança de la Via pública regula la velocitat de les bicicletes a la dels vianants) i utilitzen indistintament els passos de vianants, les voreres i el carrer, saltant d’un a l’altre. En aquesta casuística també m’agradaria sentir la veu dels representants de les diverses plataformes sobre l’ús de la bicicleta i com demanen civisme als seus afiliats. De la mateixa manera l’equip de govern municipal ha de regular urgentment els nous usos de les bicicletes i habilitar espais d’aparcament amb seguretat, vetllant pel seu ús correcte i segur per a tothom. La Girona amable ha de donar pas a la Girona segura. Per fer-ho cal començar perquè els regidors i responsables la via pública abandonin els seus despatxos i trepitgin carrer amb els ulls ben oberts i se n’adonaran de que tot el que he escrit és ben cert. Motos i ciclistes al seu lloc, delimitats en els seus deures i obligacions. I al vianant li pertoca el benefici de ser-ho recuperant allò que és seu, la vorera.