DdG – GIRONA – SÍLVIA BONET
La DGT vol imposar l’ús d’aquest element de seguretat a la ciutat
“Amb casc o sense casc. Aquesta és la qüestió” que enfronta la majoria dels ciclistes i la Direcció General de Trànsit (DGT) que estudia obligar per llei els usuaris de les bicicletes a portar aquest element de seguretat fins i tot a la ciutat. El Govern justifica, a l’esborrany de la normativa, que la mesura és “coherent amb l’objectiu de fer possible que les bicicletes circulin per la calçada de les vies urbanes en un context de seguretat”.
La polèmica està servida. Les associacions d’usuaris de bicicletes s’oposen a la mesura perquè creuen que la gent deixaria d’usar aquest mitjà de transport si s’obliga a portar el casc a la ciutat. Les estadístiques registrades en les zones on s’han aplicat lleis similars avalen el seu temor, ja que l’ús de la bicicleta ha caigut un 40% en països com Israel, on l’ús del casc és obligatori en totes les vies.
Alguns ajuntaments de la demarció també rebutgen que l’ús del casc passi a ser obligatori per als ciclistes a les ciutats. L’Ajuntament d’Olot va aprovar per unanimitat al ple d’abril una moció del Consorci de les Vies Verdes en contra d’aquesta mesura. Des del consistori es recorda que “als països amb més tradició ciclista queda demostrat que el que aporta seguretat als ciclistes és l’augment de la ràtio de ciclistes que circulen per la via pública”. Altres municipis, no obstant, defensen la mesura. El regidor de Via pública i Mobilitat de Banyoles, Lluís Costabella, està “a favor de l’ús del casc per a tots els ciclistes, ja que circulen amb un vehicle. El casc ha salvat moltes vides en el món de la bicicleta”, assegura. Deixant de banda els arguments a favor i en contra de l’ús del casc a la ciutat, les estadístiques demostren que la majoria de ciclistes que perden la vida a l’Estat espanyol ho fan a les vies interurbanes (el 77%) on ja és obligatori l’ús d’aquest element. En els últims cinc anys, les carreteres gironines -fora dels nuclis urbans- han registrat un total de 260 accidents on s’ha vist implicat almenys un ciclista. Segons les dades del Servei Català del Trànsit, cinc ciclistes han perdut la vida a les vies interurbanes de la demarcació en aquest període mentre que 39 han resultat ferits greus.
Carrils bici
La majoria de municipis gironins han apostat per construir carrils bicicleta. Alguns com Girona, fins i tot, tenen previst ampliar els quilòmetres destinats als ciclistes. Aquesta ciutat -que a hores d’ara compta amb 18,6 quilòmetres ?exe?cutats- preveu augmentar la xarxa de carrils bici en 44 quilòmetres més arribant a un total de 63. Per la seva banda, Palamós té previst continuar la ruta del tren petit en direcció Calonge i Platja d’Aro i ampliar la xarxa urbana que se situa ara en 5,5 quilòmetres. Aquest municipi, a més, disposa d’entre 250 i 300 aparcaments per a bicicletes. A Blanes els ciclistes poden gaudir de més de 7.000 metres de carril exclusiu. Per la seva banda, Banyoles en té 9,6 quilòmetres i disposa de 714 places d’aparcament. Una xifra similar es registra a Roses, on es comptabilitzen 11 quilòmetres de recorregut. A Olot n’hi ha 10. A més, hi ha 575 places d’aparcament per a bicicletes. En altres pobles com la Bisbal els carrils bicicleta tenen menys presència (uns 500 metres), ja que, segons recorden des del consistori, “és un nucli urbà petit i de seguida et trobes en zona agrícola o forestal”. A Figueres, hi ha 5,1 quilòmetres de carrils bici segregats.
