El Punt Avui – MARTA TARRÉS
Aquesta carta l’hauria d’haver escrit en calent, fa uns quants dies, just quan m’acabaves de robar la bici. Així t’hauria dit el que et mereixes, però amb la intensitat que provoquen la ràbia i la impotència recents. Potser ets el mateix lladregot que ja em va robar les altres dues, o potser simplement ets un pispa qualsevol. De fet, ni tan sols t’imagino llegint el diari, però, si per casualitat aquesta plana cau a a les teves mans, sàpigues que això ho dic per a tu, per al malparit que em va fotre la bici del pàrquing de davant del Trueta. Que et desitjo, ras i curt, que t’hi fotis una bona pinya, que només em sabria greu per la meva pobra bici. Sense voler-te mals més grans, només un morrot d’aquells per gravar en vídeo, i, per descomptat, que, si mai arribes a tenir alguna cosa teva, que no sigui robada, que vingui algú com tu i te la foti. Així sabries el pa que s’hi dóna.
Cassà de la Selva (Gironès)