DdG – JOSÉ LUIS TORRES
Jo suposo que se’n recorden, benvolguts lectors, pel cap baix els més grans (els mitjans i petits immersos no crec que hagin tingut possibilitat d’accedir, ni amb subtítols, a Iriarte malgrat el seu valor universal) de la faula dels “Dos conejos”. Sí, aquella en què dos conills discutien si els gossos que els perseguien eren “galgos” o “podencos” i mentre ho feien, “En esta disputa llegando los perros, pillan descuidados a mis dos conejos”.
Dic això perquè quelcom semblant és el que està passant amb els ajuntaments de Figueres i Vilafant a propòsit de la construcció d’una rotonda en el perillós encreuament urbà (aquí com que no poden culpar “Madriz” com en la d’accés a l’estació de l’AVE sobre la N-260 no hi ha unanimitat) entre els carrers M.A, Anglada-J. Junquer i el de Vilamalla: Que no es posen d’acord ni en el què, ni en el com, ni en el quan, (l’on el saben perquè se l’han trobat al lloc, si no encara l’estarien buscant), ni en el per què sí ni en el per què no. I així, mentrestant, la ciutadania va patint no només pel perill futur de l’encreuament sinó també pels efectes dels accidents actuals, encara que aquests, com el darrer, per una bonhomia equivocada no hagi estat objecte de cap tipus de denúncia.
Té gràcia (tipus humor anglès, és clar): l’altre dia, una jove activista ecologista que es dirigia, en bicicleta, a Vilafant, per participar activament en la Setmana de Mobilitat Sostenible i Segura, va ser empaitada per un vehicle amb conductora despistada que va tirar pel dret, i enlairada a la taurina manera sobre el capó del cotxe amb resultat, gràcies a Déu, de pronòstic reservat. El fet és que només li va provocar, pel que sembla, algunes contusions i algun desperfecte en el velocípede.
Com he dit, amb una actitud personalment encomiable, però per a mi d’una bonhomia pública equivocada, res s’ha fet públic d’aquest accident, i no perquè el municipi figuerenc tingui presa la decisió de no informar sobre les característiques dels accidents que es produeixen, sinó perquè ningú els va assabentar del succeït: En calent, la víctima va acudir a la cita i només després d’acabada la bicicletada va anar al metge per si de cas. Després, “nada más se supo”.
El fets que he descrit no constitueixen una metàfora, sinó que són reals i per això faig recordança del faulista que acaba la seva narració tot dient: “Los que por cuestiones de poco momento, dejan lo que importa, llévense este ejemplo”. Perquè és clar, no han estat ells els qui “En esta disputa, llegando los perros, pillan descuidados a mis dos conejos”.