DdG – JORDI FABRELLAS PAYRET
El dilema de tota ciutat és aconseguir la convivència pacífica als seus espais urbans tant dels vianants, com dels vehicles a motor com de les bicicletes; Girona, com a ciutat que és, no s’escapa de la moguda. Quan la ciutat va créixer fora de la muralla, a l’era moderna, les coses es començaren a complicar, ja que cada vegada hi ha més vehicles. Els temps van canviant i tot de cop, aproximadament, a finals del segle XX, es reivindica la figura del vianant. La ciutat s’ha de prioritzar per als vianants: jardins, places, passeigs, voreres més amples, carrers només per a vianants etc., els vehicles van perdent prioritat. Aquesta aposta no s’atura amb el canvi de segle, es posen paranys al mig del carrer per fer que els vehicles no vagin de pressa, s’instal·len càmeres i radars, augmenten els semàfors que es descoordinen entre ells per evitar que es corri, etc. La idea era millorar la circulació i la convivència entre vehicles i vianants, amb un resultat un xic incert.
Si primer el cotxe era el rei, i després va ser-ho el vianant, ara a qui li toca? Doncs a la bicicleta. De cop i volta tots ens hem de tornar ciclistes, però ai l’as, si a l’edat mitjana la ciutat de Girona no estava preparada per als cotxes, ara no està preparada per a les bicicletes.
A la Viquipèdia es defineix la bicicleta com un vehicle de transport personal de propulsió humana. Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, diu vehicle lleuger de dues rodes, la de davant directora i la del darrere motora, unides per un quadre, que s’acciona amb pedals. Totes dues definicions ens diuen que la bicicleta és un vehicle, i els vehicles circulen per les calçades dels carrers i carreteres, i els vianants, per les voreres.
Si s’analitza la situació, és evident que afavorir l’ús de la bicicleta és crear una ciutat més sostenible, més verda, més ecològica, més tranquil·la, més silenciosa, més bucòlica, però aquest fet s’ha de poder compaginar amb les altres dues parts: vianants i vehicles de motor.
Els Països Baixos són per excel·lència el paradís de les bicicletes. Però hem de tenir en compte que: primer, la seva orografia és plana; segon, el tipus de bicicleta que utilitzen; i tercer, la seva educació cívica per circular a dalt d’una bicicleta.
Girona té una orografia amb certs desnivells i, per tant, requereix d’una certa capacitat física; moltes de les bicicletes utilitzades són del tipus de carretera o BTT, amb les quals es poden assolir velocitats considerables. El model escollit per a la Girocleta és més encertat, ja que permet anar pedalant tranquil·lament per la ciutat; d’altra banda, l’educació cívica es queda molt enrere. En aquest sentit, només cal comparar com circula un autòcton o resident o veí, ja sabem que no es pot generalitzar, i com van en bicicleta els turistes estrangers. Una bicicleta de carretera de seguida agafa velocitat, i circulant per la vorera es converteix en un perill molt important per als vianants, i quan creuen a tota velocitat un pas de vianants es converteixen en un perill per als vehicles a motor. Les voreres no es poden utilitzar per fer carrils bici, les bicicletes no han de circular al mateix nivell que les persones, com tampoc han de compartir espais, la circulació ha de ser tranquil·la i pausada, no a velocitat de competició. El mateix serveix per les vies verdes que envolten la ciutat.
Una cosa que sobta és que la legislació actual protegeixi tant el vianant i el ciclista dels vehicles de motor. Aquests darrers porten una matrícula per poder identificar el conductor, estan obligats a tenir una assegurança, etc. En canvi, una bicicleta no té cap mena de matrícula ni cap mena d’element identificatiu, ni cap mena d’assegurança de responsabilitat civil obligatòria per cobrir els possibles danys causats a un vianant o, per què no, a un vehicle de motor.
La redacció d’un bon reglament de circulació o codi de bones pràctiques per a ciclistes amb la inclusió d’un règim sancionador per a infractors seria un primer pas per poder anar encaixant les peces a la ciutat. Ara es disposa d’una bona oportunitat per incorporar aquestes eines dins del Pla de Mobilitat Urbana que està redactant l’Ajuntament de la ciutat.
Cal demanar la col·laboració dels Col·legis professionals per tal que aportin idees i solucions per al disseny de la ciutat, de forma que s’emmotllin de la manera més senzilla possible als vehicles a motor, les bicicletes i, sobretot, els vianants.
Els professionals aportaran les solucions tècniques i viables, allunyats del debat ideològic un punt “progre” que envolta aquesta qüestió dels ciclistes. Per això, com tantes altres vegades, s’ofereix la col·laboració totalment desinteressada dels col·legis professionals d’enginyeria, i entre ells el d’Engi?nyers Tècnics Industrials de Girona.