DdG – JORDI NIERGA – GIRONA
El Pla de Mobilitat Urbana preveu l’execució de 10,9 quilòmetres de xarxa pedalable a la ciutat
Connectar els diferents barris mitjançant uns trams ciclables segurs és el principal objectiu de l’Ajuntament. Una fita que comença a ser palpable amb el nou carril bici que connecta el Trueta i l’avinguda Ramon Folch o amb l’immedat tram ubicat al nou pont del Ter. Malgrat els treballs efectuats, des dels veïnats i les entitats encara impera la cautela.
La ciutat d’Utrecht representa millor que ningú l’aposta que les zones urbanes fan a favor d’una mobilitat en dues rodes. Situada al sud-oest dels Països Baixos, l’anomenada Venècia holandesa prepara un gran projecte per acollir, en un sol aparcament, unes 12.500 bicicletes. Aquest serà el pàrquing ciclista més gran del món, i servirà per confirmar, un cop més, la sostenibilitat dels trajectes a la terra de les tulipes.
Més enllà de la majestuositat neerlandesa a prop de les nostres contrades també hi ha casos que corroboren aquesta tendència. Un dels quals es troba a Girona i es reflecteix en una part de l’inicialment aprovat Pla de Mobilitat Urbana (PMU), document que preveu l’execució de 10,9 quilòmetres de xarxa pedalable i que s’ha d’erigir com el full de ruta de les futures actuacions.
La intenció de l’equip de Govern és aprofitar l’actual infraestructura ciclable que hi ha a Girona per construir una xarxa més gran, més cohesionada i, sobretot, més segura. “La prioritat és que hi hagi seguretat en la mobilitat de Girona, això és fonamental”, assenyala el regidor de Seguretat, Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà. “A partir d’ara, tot el que hem estat treballant es començarà a plasmar sobre l’asfalt”, afegeix.
Un dels eixos punters que preveu el PMU és el carril bici sota el viaducte del tren, una artèria ciclista que si es fes realitat recorreria la ciutat de nord a sud, des de Pedret fins a la plaça Poeta Marquina. De moment, l’Ajuntament ja n’ha aprovat el projecte executiu, però la seva tangibilitat encara depèn d’un llarg recorregut que l’ha de portar a sotmetre’s a l’exposició pública, a rebre les al·legacions pertinents i a obtenir el finançament desitjat. “Representa les línies bàsiques de la mobilitat en bicicleta a Girona. La nostra aposta és tan clara que ja es va aprovar el seu projecte executiu i ara el tenim en exposició pública. Si la gent el veu amb bons ulls la seva realització es tirarà endavant”, diu l’edil.
Resseguir amb bicicleta l’itinerari que marca l’estructura ferroviària es percep des del sector amb una il·lusió incipient, però també cautelosa. Així és com es mostra la presidenta de l’entitat Mou-te en Bici, Núria Villena, que adjectiva el projecte d'”ambiciós” i “positiu” per a la ciutat però recorda que “encara no té un pressupost assignat”. “Nosaltres continuarem reivindicant les millores de la xarxa ciclable que considerem necessàries i que, en molts casos, serien menys costoses”, explica.
De fet, la intenció de l’Ajuntament és aprofitar l’existència d’aquest carril aixoplugat pel viaducte per tal d’acoblar-lo amb futurs trams com el que està previst al parc Central; amb xarxes ja operatives com la que hi ha al passeig d’Olot; o amb carrils nous i acabats d’estrenar com el que es veu al camí Font de l’Abat i, per extensió, al Pont de la Barca, un treball que Villena defineix com un “objectiu desitjable” tenint en compte, explica, “el punt negre per a la seguretat de les bicicletes” que representava aquell indret. Com a resultat de tot plegat, el nou passeig del viaducte unirà la part septentrional i meridional partint des de la Copa, el seu punt d’inici, i finalitzant a l’encreuament amb el carrer de Santa Eugènia.
Si veu la llum, aquest projecte adherit a una construcció quarantina coincidirà en el mateix paisatge amb una altra estructura més contemporània que també ha cedit un espai als ciclistes: el nou pont del Ter. “En un principi aquest carril bici no estava previst. Nosaltres hi vam estar treballant, ho vam parlar amb Foment, i finalment es farà”, exposa Alcalà.
La presència d’una ruta ciclable de 670 metres a l’imponent pont ha de servir de punt de partida per enllaçar, a través de la futura consecució d’altres xarxes, determinats barris perifèrics amb la part neuràlgica de Girona. És el cas de Pont Major, veïnat que mostra una lleugera satisfacció respecte a l’immediat carril bici penjat damunt del Ter: “Aquesta infraestructura implica un revulsiu positiu per a nosaltres, ha de millorar la connectivitat amb la ciutat”, concreta el president de l’Associació de Veïns del Pont Major, Josep Maria Castanyer.
Tot i que en valoren l’execució, aquestes obres no resolen totes les incògnites dels residents. El dubte rau en quina serà la continuació de la xarxa ciclista més enllà de la nova rotonda al passeig Sant Joan Bosco, indret on desembocarà el tram existent en el pont. Segons el PMU, una de les accions previstes planteja un nou carril que creui tot el barri aprofitant la llargària del Sant Joan Bosco. “De moment, quan s’arriba a la rotonda nova, no hi ha continuïtat cap al Pont Major. En el Pla de Mobilitat està previst que hi hagi un carril bici que travessi tot el barri, i malgrat que encara no hi sigui, nosaltres creiem que la xarxa ideal ja s’anirà configurant. Tenim esperances perquè sigui així”, diu Castanyer.
Però el PMU no només es limita a l’itinerari sota el viaducte o al tram del nou pont i la seva conseqüent prolongació a Pont Major. També té en compte altres actuacions a la rambla Xavier Cugat (amb dos carrils unidireccionals, un a cada costat del passeig), a Gran Via Jaume I, a l’avinguda Lluís Pericot (amb un pla que millora la seguretat de la cruïlla i aposta per un nou enllaç dirigit directament a les facultats de Montilivi), al carrer Migdia, al carrer Oviedo, al carrer del Carme i al carrer Santa Eugènia. Precisament aquest darrer projecte s’erigeix com un dels deures immediats del consistori: “La part de Santa Eugènia és primordial”, apunta Alcalà.
El conglomerat de mesures és rebut amb prudència des de Mou-Te en Bici. “L’Ajuntament ens va presentar els quilòmetres nous de xarxa ciclable que es planteja realitzar de manera prioritària. Ens ha promès que, entre aquest any i el proper, s’haurà fet el tram Pedret-Pont de la Barca i el carril bici sota el viaducte. La resta de trams no tenen data ni pressupost, pel que sabem”, especifica Villena, que defineix els objectius generals del Pla de Mobilitat de “vagues” i, en alguns casos, de poc concordants amb “la visió de mobilitat sostenible”.
Connexions entre barris
Un dels aspectes del PMU que genera més dubtes és la seva aposta per connectar les diferents zones de la ciutat. El mateix Alcalà especifica que l’objectiu final és el de “crear una xarxa que uneixi tots els barris de Girona”. Una fita, apunta, que s’ha d’interpretar “a llarg termini”. “La prioritat és actuar allà on hi ha més moviment, és lògic”, agrega.
Una de les zones que de moment no rep una actuació immediata és Mas Ramada, sector on els veïns gairebé ja han perdut l’esperança sobre una hipotètica millora en aquest sentit. “Ho hem reclamat moltes vegades però no hi ha manera. No hi ha voluntat política per tirar-ho endavant perquè els barris perifèrics no representem cap prioritat”, subratlla el president de l’Associació de Veïns del barri, Eusebi Lavado. Com a símbol contestatari, molts residents aprofiten des de fa cinc anys l’arribada de l’u de maig per recórrer els carrers gironins a bord d’unes bicicletes amb voluntat reivindicativa. “Seria bàsic per a nosaltres diposar d’una infraestructura com el carril bici al carrer del Carme. Ens permetria estar integrats a la ciutat”, comenta el representant veïnal.