El Punt Avui – GIRONA – JORDI NADAL
La ciutat es convertirà en l’espai on es posaran a prova els projectes tecnològics
La finalitat és millorar la qualitat de vida dels ciutadans, diu l’alcalde
La Universitat de Girona, amb la implicació directa de l’Ajuntament de Girona, ha creat la càtedra Girona Smart City. La càtedra té l’objectiu d’investigar i transferir tecnologia i coneixement sobre el concepte de ciutat intel·ligent i la seva aplicació pràctica en les ciutats. En aquest punt intervindrà la ciutat, que a partir de l’acord, signat ahir per l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la rectora de la UdG, Anna M. Geli, es convertirà en un living lab –segons la va qualificar la directora de la càtedra, Lluïsa Marsal–, el laboratori on es provaran les innovacions en condicions reals.
Aplicacions pràctiques
La finalitat del conveni entre la UdG i la ciutat és “que el ciutadà percebi una clara millora en la seva qualitat de vida i en el seu rol com a ciutadà”, va explicar Puigdemont. Aquest propòsit casa perfectament amb l’objectiu de la universitat, segons la rectora: “Crear coneixement i fer el retorn a la societat.” L’alcalde va citar alguns exemples de què podria suposar per als ciutadans: “Que el ciutadà pugui disposar d’un mapa de quan i com es fa la neteja del seu carrer, que pugui saber quan arriba l’autobús a la seva parada des del seu telèfon mòbil, on pot trobar places d’aparcament lliures, on pot deixar la bicicleta de manera segura…” Per Puigdemont la proposta de creació de la càtedra “lliga perfectament amb el nostre projecte de ciutat […] i la càtedra pot evitar errors i millorar l’eficiència del desenvolupament de la ciutat intel·ligent”. La càtedra organitzarà activitats d’investigació, transferència de tecnologia, debat i difusió, i anualment s’organitzaran seminaris i conferències internacionals amb representants d’altres ciutats petites i mitjanes per exposar els projectes en curs i finalitzats.
Projecte pioner
Segons Geli i Marsal, no hi ha cap càtedra semblant a l’Estat espanyol, ni tenen constància que n’hi hagi a la resta del món, tot i que sí que hi ha universitats que treballen a fons en el desenvolupament de tecnologia i la seva aplicació per fer ciutats intel·ligents.
És precisament amb aquests centres que, dins l’àmbit de la càtedra, la UdG buscarà col·laboracions. Són centres de referència com la Universitat de Colúmbia, que sí que tenen grups de recerca específics i amb els quals es buscarà crear sinergies.
La directora de la càtedra va dir que “el concepte smart city està poc estudiat acadèmicament, i és aquí on la càtedra pot convertir la universitat en un referent a àmbit mundial en aquest camp”. Marsans va considerar que es tracta d’una “oportunitat per posar la UdG i Girona en el mapa global”.
En aquest sentit, l’alcalde de Girona va dir que hi ha grans ciutats molt avançades en el desenvolupament de la ciutat intel·ligent. Es va referir en concret a Barcelona, que va situar com a referent mundial. L’objectiu de la universitat i de l’Ajuntament de la ciutat és fer el mateix amb Girona, però emmarcat més en l’àmbit de les petites i mitjanes ciutats.
Paral·lelament a la càtedra, la UdG ha dissenyat un màster de Smart City, que actualment està en estudi i pendent de poder-se crear definitivament un cop les autoritats universitàries hi donin el vistiplau. De màsters d’aquestes característiques no n’hi ha cap més al món, asseguren des de la UdG.
L’Ajuntament aportarà 8.000 euros en concepte de creació de la càtedra Girona Smart City. Per la seva banda, la UdG dedicarà 4.000 euros anuals al funcionament. Serà un finançament, el de la universitat, a través de la fundació privada Girona Universitat i Futur.
També hi ha confirmada la participació de cinc patrocinadors, que podrien acabar essent deu. Són una sèrie d’indústries que presenten el seu catàleg de projectes amb l’objectiu que, si s’accepten, siguin implementats a Girona. La directora de la càtedra assegura que “les dimensions de Girona els són molt interessants perquè els permet fer tests tecnològics, proves de conceptes, amb molt menys recursos […] serà un disseny conjunt de les necessitats de la ciutat a àmbit tecnològic i les necessitats industrials”, va concloure.
L’Ajuntament i la UdG han creat una comissió mixta de seguiment de la càtedra.
LES FRASES
LES XIFRES
El trànsit, el reg i la llum a Figueres
E. C
Figueres és una de les ciutats que més ha avançat en la posada a la pràctica del concepte de ciutat intel·ligent, fins al punt que forma part avui de les ciutats pioneres del país en aquest àmbit. La primera aplicació pràctica del projecte a Figueres va ser la instal·lació a la tardor del 2012 de semàfors intel·ligents, que calculen el volum de vehicles i se sincronitzen en funció del trànsit per fer més àgil la circulació. Uns sensors situats en aquests semàfors calculen quants vehicles circulen en cada moment, i això fa que, automàticament i en temps real, es pugui usar una sincronització més adequada: quan passen pocs cotxes el semàfor de vianants està obert més segons i quan hi ha molt trànsit dura menys.
Uns altres sensors també controlen la rotació de cotxes a la zona blava en certes àrees pilot.
Però la mobilitat i el trànsit són només una part del projecte de ciutat intel·ligent a Figueres: l’Ajuntament controla també la freqüència de reg de les zones verdes (un sensor controla si el jardí està sec i això permet regar només quan cal). També es regula la intensitat de llum que han de fer els fanals quan passa algú pel carrer i una altra aplicació ha de permetre millorar la recollida dels contenidors d’escombraries: el sistema controla quant falta perquè els contenidors estiguin plens i això permet calcular si cal fer la recollida més sovint o més espaiada, per exemple.
Per a totes aquestes aplicacions el mecanismes de recollida de dades està constituït, d’una banda, per les càmeres de vigilància i, de l’altra, pels sensors. Aquestes dades recollides sobre el terreny es fan arribar a un programari a través de la xarxa wi-fi que analitza cadascuna de les necessitats de la ciutat.
Figueres va iniciar el seu projecte a mitjan 2011 amb una inversió inicial d’uns 500.000 euros i va fer públic el projecte en el marc de l’Smart City Expo World Congress que es va celebrar aquell any a Barcelona, junt amb altres ciutats pioneres com ara São Paulo, Anam (Nigèria) i també Barcelona.
Primers passos a Girona
El grup municipal de CiU al govern s’ha marcat entre els principals objectius d’aquest mandat aconseguir que Girona sigui pionera en l’aplicació de les noves tecnologies en el funcionament de la ciutat. Fins ara, s’ha posat en marxa l’aplicació per a tauletes i telèfons d’última generació Girona In, un sistema per tenir tota la informació turística, comercial, patrimonial i de serveis de la capital gironina. De fet, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, també ha sol·licitat a Telefónica que pugui utilitzar la ciutat com a banc de proves per experimentar amb novetats tecnològiques. Així ho va fer públic l’empresa en la presentació del projecte perquè tota la ciutat tingui accés a la internet d’alta velocitat. La ciutat pretén que les noves tecnologies s’apliquin per saber en temps real les places lliures de la zona blava, a través del telèfon, o que es puguin instal·lar xips als contenidors d’escombraries per millorar l’eficiència en la recollida, entre d’altres.