La UdG més sostenible

El 1998 la Universitat de Girona va crear l’Institut de Medi Ambient, i es va signar un acord de govern en què la Universitat prenia el compromís ferm d’avançar perquè adquirís un funcionament més sostenible. L’objectiu era doble: per una banda, millorar en camps com l’eficiència energètica, la gestió dels residus i la mobilitat; per l’altra, introduir la dimensió ambiental en la formació i la recerca. Dos anys més tard s’aprovava el pla estratègic d’ambientalització, i el 2002 es va crear l’Oficina Verda per tirar-lo endavant. D’aquesta manera, la UdG es va convertir en una de les primeres universitats del país de dissenyar una estratègia i uns compromisos concrets per a la sostenibilitat. I deu anys després, això es nota en molts aspectes. Per exemple, la de Girona és la Universitat catalana que consumeix menys energia per metre quadrat.

Des del 2002, s’han mantingut inamovibles les línies estratègiques del pla: ordenació i adequació d’espais, gestió de residus, mobilitat, optimització de recursos, comunicació ambiental i formació per a la sostenibilitat. De fet, el cap de l’Oficina Verda, Pep Juandó, recorda que en la fundació de l’ens de fa 10 anys, “volíem entrar tant en la gestió ambiental com fomentar la recerca i la formació, i moltes de les coses que ens vam plantejar aleshores encara formen part de l’esperit actual i continuen vigents”.

Pel que fa a les accions que s’han anat desenvolupant en aquests anys, moltes han transcendit el moment en què es van planificar i s’han assumit íntegrament per la comunitat universitària. De fet, algunes mesures que a la UdG s’han pres en els últims anys tenen l’origen en propostes de l’Oficina Verda, com el tancament al trànsit de l’interior del campus de Montilivi amb l’objectiu de pacificar el dia a dia. Altres iniciatives que s’han tirat endavant són la incorporació de criteris de sostenibilitat –en el seu vessant ambiental, social i econòmic– en l’adjudicació de contractes. Per exemple, totes les cafeteries de la universitat estan obligades a servir cafè provinent del comerç just. O s’han potenciat els espais verds dins els mateixos campus, amb uns criteris de jardineria de plantació d’espècies pròpies i prohibint l’ús de productes químics. A més, els nous edificis que s’han construït s’han fet amb vista a optimitzar els recursos com residus o aigua.

Entre els projectes que més destaca Juandó hi ha precisament la gestió de residus, l’eficiència energètica i el foment d’una mobilitat sostenible. En residus, que el cap de l’Oficina Verda creu que és un dels temes “de futur”, s’ha prosperat a reduir, reciclar i reutilitzar, les 3R, en relació amb el concepte de la prevenció i, de mica en mica, assolir el residu zero, o sigui, evitar la generació de residus. Per exemple, es va provar l’experiència d’una borsa de subproductes de laboratori, que inicialment no va funcionar però que es vol rellançar més endavant. També es va crear un circuit tancat del paper, en col·laboració amb centres especials de treball. En energia, s’han fet projectes de fonts alternatives com geotèrmica i solar, i es vol potenciar la figura del gestor energètic per fomentar bones pràctiques que redueixin despesa, i ja està en marxa la campanya “Bye bye Standby”, per evitar que els aparells electrònics quedin en repòs i es tanquin cada dia. Segons Juandó, això estalviaria l’emissió de 50 tones de CO2 i una despesa de 28.000 euros l’any. De fet, l’argument econòmic cada vegada té més pes en la promoció d’iniciatives d’aquesta mena, ja que s’ha comprovat que també representa un estalvi: “abans sempre parlava de reducció d’emissions de CO2, i ara en canvi parlo d’estalvi en euros. Això és una manera de sensibilitzar i arribar més a la gent sobre el que fem”.

Amb vista al futur, els objectius són reduir les emissions de CO2, assoli el residu zero i augmentar la importància dels temes ambientals en els currículums. La mobilitat també és un objectiu, amb una campanya que ja s’engega i que s’anomena Fes e-dit, per aprofitar les noves tecnologies per compartir cotxe i posar en comú oferta i demanda i crear una xarxa pròpia.