12042015

DdG – TAPI CARRERAS – SALT

Entrevista a Xavier Corominas president de la plataforma mou-te en bici

Nascut l’any 1951 a Salt, va en bicicleta des que tenia 14 anys. Va ser alcalde de Salt de 1991 a 1999, on va impulsar les primeres Vies Verdes de l’Estat.

Ha vingut amb bicicleta?
Sempre vaig en bicicleta. I si no, en bicicleta i tren. Ara, amb un decret de la Generalitat, pots pujar amb la bici als busos de rodalies.

Ja no necessita cotxe?
Quan el necessito, el llogo. Entenc que hi ha gent que el necessita per anar a treballar per les comunicacions existents.

Pot sobtar que una persona que ha estat alcalde vuit anys es posi al capdavant d’una entitat.
Em faig oferir a col·laborar amb Mou-te en Bici després del meu viatge al Japó. He fet un llibre del viatge i vaig veure que havia acabat una etapa i calia encetar-ne una altra. És voluntari. Hi ha molta feina a fer. Tenim tres-cents socis de pagament. Som una entitat potent.

Fa el tram Girona- Salt i Salt- Girona des de fa molts anys. Com ha anat evolucionant el trajecte?
Abans hi passaves sense problemes. Ara cal consolidar el dret del ciclista a anar per la calçada. Hi ha molt més trànsit i tothom té dret a circular. S’ha de tenir una consideració amb la gent que es mou amb el seu propi esforç, vianants i bicicletes que no gasten petroli.

Què hi fa un ciclista a la vorera?
Sí. Per falta d’informació. I per falta de seguretat del propi ciclista. O potser és un incívic, com també n’hi ha amb cotxes. El baròmetre de la bicicleta de Catalunya explica que, sobretot les dones, van per la vorera perquè tenen por. Tampoc s’ha de criminalitzar. A Japó les bicicletes van per la vorera compartint espai amb els vianants, més a poc a poc. Aquí la vorera està molt castigada per artefactes urbans: cadires, bancs, semàfors, senyals, aparcaments, motos… La vorera no és plenament del ciutadà. Ara es fan menys voreres i més plataformes úniques.

Li agrada el paviment únic?
Abans, quan es feien zones exclusives per a vianants, els comerciants es posaven les mans al cap perquè creien que perdrien clients. Ara, ho demanen. I els veïns també, perquè han guanyat qualitat de vida. Els nuclis haurien de ser de 30 per hora. Baixarien els accidents, fins i tot entre cotxes. Hi hauria ?menys consum i menys soroll. Seria una ciutat més humana. La Rambla m’agrada molt més que el carrer Ciutadans, on hi ha vorera.

Com veu la Girocleta?
És una experiència d’èxit ampliable. Llàstima que no estigui gestionada per una entitat metropolitana com l’ATM. Tenen un pressupost bastant gran i podrien potenciar el tema bus-bicicleta. Els estatuts parlen de potenciar-ne l’ús. M’agradaria, per exemple, arribar a l’estació de Palafrugell i que hagués bicicletes per anar a casa i l’endemà tornar-les. La bicicleta s’ha d’incorporar a l’agenda de les empreses de transport públic. No invento res. O tenir aparcaments més allunyats amb un sistema en bicicleta o de transport públic per apropar la gent.També existeix ja.

Ara hi ha molts més usuaris.
Els anys seixanta era el transport dels treballadors. Amb la motorització, es va vendre que es necessitava cotxe o moto i es van dissenyar les ciutats per això. La bicicleta va tornar gràcies a les Mountain Bikes. Necessites frens, parafangs, llums, un lloc per posar estris i un timbre.

I un casc?
A la ciutat no és necessari. Jo el casc el porto fora de la ciutat o a la muntanya. Si el fas obligatori amb els ciclistes, l’hauries de fer també per als automobilistes. No porten casc perquè seria un destorb. Els fabricants de cotxes diuen “No!” Però, fixa’t en els corredors de cotxes.

Com es pot fer respectar una bicicleta a la calçada? Amb multes?
Jo vaig sempre per la calçada, fins que el sentit comú em diu que vagi recte i no faci volta. De vegades en sentit contrari per la calçada. Altres a peu, amb la bicicleta al costat. Si hi ha congestió a la vorera, s’ha de baixar de la bici. Multes? Sóc partidari d’informació i avisos. Pot ser sí que per als reincidents. Però amb els cotxes igualment.

Hi ha punts negres?
Jaume I i la carretera Barcelona, que són vies ràpides. No s’han integrat a la ciutat. No sóc partidari de vies separades, però en alguns casos sí que s’ha de marcar. Els ciclistes tenen els mateixos drets. Si a Girona hi ha més gent que va a peu, per què, en un semàfor, tenen prioritat els cotxes?

Què sent quan veu l’èxit de les Vies Verdes?
És fantàstic. Pensa que hi havia un regidor d’Olot a qui li dèiem que ho faríem i que vindrien cicloturistes a dormir a fondes i se’n reia.