DdG – S.B. – GIRONA 
La proposta de la Direcció General de Trànsit (DGT) d’obligar els ciclistes a portar el casc també a les vies urbanes ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les associacions de ciclistes com Mou-te en bici, que rebutgen la mesura.
Què li sembla la iniciativa?
Fatal. Justifiquen que, amb el casc, tots els ciclistes aniran més segurs. És veritat, aniran més segurs. Però també anirien més segurs els conductors dels cotxes i els vianants que portessin casc.
Quines conseqüències pot tenir l’obligació de l’ús del casc?
Si obligues la gent a portar el casc sempre, molta gent deixarà d’anar en bicicleta. No és una suposició. Aquest fet ja s’ha constatat en els pocs països del món on l’ús del cas és obligatori en totes les vies. En aquests llocs, ha baixat un 50% l’ús de la bicicleta. Si vols tenir una societat saludable, el fet que la meitat de la gent que anava en bici deixi d’anar-hi, és molt perjudicial.
Vint anys després que l’ús del casc es convertís en obligatori en tots els àmbits per a les motocicletes i ciclomotors al nostre país, la mesura ha quedat del tot normalitzada. Creu que podria passar el mateix amb les bicicletes?
No. Anant en motocicleta et pots fer mal tu sol i cal tenir en compte que la velocitat és molt més elevada en aquest mitjà de transport que no pas anant en bicicleta.
La mesura pot perjudicar els negocis especialitzats en el ciclisme?
Un dels pocs negocis que no ha patit la crisi és el que gira al voltant del cicloturisme. No obstant, si s’obliga els ciclistes a portar el casc sempre, serà un cop mortal per als negocis de bicicleta. Es podria fer un paral·lelisme amb un medicament. Salvaria algunes vides però seria perjudicial per al 99 per cent dels usuaris.
Segons les estadístiques, la gran majoria d’accidents greus on hi ha un ciclista implicat es registren a les vies interurbanes.
A Espanya el que hi ha són sobretot víctimes mortals que circulen en bicicleta per carretera.
Creu que s’haurien d’ampliar els quilòmetres de carrils bici a la demarcació per millorar la seguretat dels ciclistes?
La postura de Mou-te en bici en aquest sentit és clara: inundar les ciutats de carrils bici no té sentit. No és necessari. La ciutat ideal és aquella on els vehicles circulin per sota dels 30 quilòmetres per hora i on puguin coexistir per la calçada les bicicletes i els cotxes. Si els vehicles circulen a trenta per hora, no hi ha cap problema en compartir el mateix espai. Els carrils bicicleta són molt útils en algunes vies, com per exemple la carretera Barcelona o l’Avinguda Lluís Pericot de Girona, on la presència de les bicicletes podria alentir la circulació dels vehicles.