Diari de Girona
Jordi Vilamitjana
A l’espera que la teletransportació sigui efectiva, pràctica i a l’abast de tothom -cosa que no serà immediata, els he de prevenir- el personal d’aquest rodal que vol moure’s de manera alternativa a l’anar a peu té dues opcions: transport propi (bici, moto o cotxe) o transport públic (girocleta, taxi, bus). Tot i que la varietat és important, la constant és sempre la mateixa (àdhuc anant a peu): transportar-se és tothora una acció complicada o complicable a Girona.
Anar a peu és complicat perquè les bicicletes gaudeixen de les voreres com si fossin a cal sogre; anar amb bicicleta pel lloc que toca és arriscat per culpa dels cotxes i dels mateixos carrils-bici, en alguns llocs curiosament i acuradament perillosos; per anar amb moto cal fer-se respectar tothora contra la dictadura dels cotxes; anar amb cotxe és un suplici perquè amb prou feines queden aparcaments gratuïts… I així anar fent.
L’autobús municipal, molt millorat respecte de fa una dècada, amb més freqüències, més parades, etc., té el bitllet ordinari a un euro trenta, que no és pas una bagatel·la: són 217 pessetes de les d’abans. Si van quatre persones al Trueta, per exemple, ja els surt més a barat agafar un taxi. És clar que, si s’és previsor, hi ha les ofertes multiviatges de la targeta-T, etc. De vegades, anar amb autobús per Girona és un exercici provincià, popular, de mercat. Hi ha conductors que semblen usuaris i usuaris que semblen conductors. I fins i tot hi ha, en rutes allunyades del centre, xofers que semblen xèrifs.
Els taxistes de Girona han rebut en les últimes hores l’alegria de la seva vida: torna RyanAir. En podrien rebre més, d’alegries, si l’ajuntament contemplés la possibilitat de posar marquesines a les parades de taxis (per protegir els clients del sol i de la pluja), amb un torn d’obligat compliment perquè els cotxes fossin al servei de la ciutat de manera presencial. Les girocletes, fidels a l’esperit ciclista general de la ciutat (millor atropellar per la vorera que ser atropellats per la calçada), quan no tenen un ai tenen una ceba, i amb un parell d’anys de solera ja comencen a ronyejar.
Ara bé: per què enmig de tanta varietat i/o possibilitat de transportar-se i prendre mal pels mètodes habituals, els cotxes a Girona han començat a precipitar-se als rius des dels ponts?