Salt. Auditori Fàbrica del Veïnat (Coma Cros) de Salt, Presentació del llibre QUADERN DE VIATGE (De Catalunya al Japó en bicicleta)
de Xavier Corominas Mainegre. Per il·lustrar un reportatge sobre el llibre
Foto: GLORIA SANCHEZ/ICONNA
El Punt Avui – JORDI NADAL
L’exalcalde de Salt Xavier Corominas ha publicat un llibre del viatge que va fer en solitari el 2014 en bicicleta des del seu poble fins al Japó
Fer viatges molt llargs –en la distància i el temps– sol i en bicicleta reclama voluntat més que reflexió. Així ho verbalitza Xavier Corominas en el seu llibre Quadern de viatge. De Catalunya al Japó en bicicleta, que acaba de publicar. L’exalcalde de Salt, un incondicional de l’ús d’aquest mitjà de transport, va iniciar l’abril del 2014 un viatge que no sabia quant duraria –finalment va trigar cinc mesos a arribar a Tòquio. Feia temps que anava covant les ganes d’emprendre una aventura d’aquesta magnitud, i el 28 de gener del 2014, sortint d’una reunió de la Red de Ciudades por la Bicicleta, a Madrid, va prendre la determinació. Per què s’hi va decidir? “Encara m’ho pregunto: Aventura? Vanitat? Ànsia de coneixement? Escapada?”, analitza. El cas és que el va fer, i va viure un viatge també cap a l’interior ple d’històries que el van commoure i que d’alguna manera, admet, l’han transformat. No tot van ser flors i violes. Va viure moments molt durs, alguns gairebé desesperants –al llibre els explica. Però els va superar. Divendres va presentar el llibre a Salt. Amb aquells amics que el van acomiadar el dia que sortia –com els de la seva colla de ciclistes veterans, els 5×10–, i també amb altres amics i coneguts. El periodista i escriptor Rafel Nadal i l’advocat i també escriptor Antoni Sant li han prologat el llibre. I els artistes saltencs Fonsu, Lluís i Joan Mateu li han fet les il·lustracions. Hi ofereix a més la descàrrega gratuïta de la versió electrònica del llibre, que inclou més fotos i també vídeos. Corominas reflexiona al llarg de les pàgines sobre la vida, la solitud, l’amor… la vida, en definitiva. I ho fa sense presses, a cop de pedal, escrivint de tant en tant en la seva llibreta blava, compartint converses i vivències amb gent que es troba pel camí, tastant els vessants més càlids i també els freds de la naturalesa humana. Passa per l’Estat francès, Suïssa, Alemanya, Àustria, Hongria, la República Txeca, Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Rússia, Mongòlia, la Xina, Corea del Sud i el Japó. En total, 20.000 quilòmetres, 6.000 dels quals en bicicleta –va fer servir també trens, busos i ferris en alguns moments. I a cada lloc reflexiona sobre la gent que hi troba, i també sobre els fets històrics que hi han ocorregut: revolucions, guerres… s’ho mira amb ulls de llicenciat en filosofia i lletres, secció d’història. I de polític compromès i defensor a ultrança de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible i eficient. S’adona que Catalunya és un país molt petit. I per això, creu, “cal cuidar-lo molt i molt”. I pensa que la millor manera pot ser tenir un estat propi. Per això, aquell antic militant maoista ha travessat Europa i Àsia amb una estelada a l’equipatge –la vermella, que l’identifica més, diu– i ara ho ha explicat.