Aquest és el parlament dels Amics de la Tina en la commemoració de l’any del seu atropellament

 

 

Avui és un dia molt complicat per nosaltres i el primer que volem fer és agrair-vos la vostra presència i el vostre suport. La Tina des d’allà on sigui segur que està molt orgullosa de veure el suport que estem rebent. I és per ella que estem aquí. Malauradament, ja fa un any d’aquell fatídic 30 d’Octubre on li van prendre la vida injustament. Aquell dia no només van treure-li la vida a ella, també ens van treure un tros de tots nosaltres. Tant si la coneixíem com si no, aquell dia a tots ens va tocar la seva pèrdua. Per la seva família ha sigut un cop molt dur, van perdre la seva dona, filla, germana i mare i per a nosaltres, els seus amics, vam perdre una amiga excepcional (irrempleçable).

Durant aquest any hem estat lluitant per aprendre a viure sense ella, a viure sense el seu somriure, sense la seva alegria i sense la seva força. Precisament és la seva força la que ens fa tirar endavant i lluitar per tal que se li faci justícia. Una justícia que un any després no s’ha donat. I és que les persones que ens van treure a la Tina segueixen en llibertat, sense pagar aquest mal que ens han fet.

Volem aprofitar avui per demanar JUSTÍCIA per la Tina. Que d’una vegada per totes la justícia d’aquest país actuï correctament i condemni als culpables de la mort de la nostra Tina. Fa un any que estem esperant… quan més haurem d’esperar per tal que el jutge faci pagar la mort de la Tina?

Molts dels que sou avui aquí potser no coneixíeu a la Tina però sou aficionats al ciclisme. A la nostra colla uns quants també som ciclistes. La mort de la Tina ens ha fet veure que som un col·lectiu molt desprotegit i que sortir a practicar el nostre esport preferit s’ha convertit en un esport de risc. Però no per això ho hem de deixar de fer. Hem de veure que la culpa no és nostra i que la carretera pot ser compartida. Juntament amb la plataforma Mou-te en bici hem estat recollint firmes per poder alliberar de vehicles a motor la carretera dels Àngels per poder pedalar amb seguretat. És una iniciativa pionera al nostre país, però que ja hi ha altres països que ho fan. Esperem que amb aquesta proposta puguem ser els primers de moltes altres.

Veiem molts de vosaltres que aneu amb el maillot que vam fer en el seu honor. Sapigueu que ens omple d’orgull cada vegada que veiem a algú que el porta i us animem a lluir-lo amb el mateix orgull i que només demanem poder tornar a casa.

Finalment, agrair de tot cor a la plataforma Mou-te amb bici i a la Federació Catalana de Ciclisme pel suport que ens ha donat i per poder fer aquest acte d’avui.

Esperem que cada vegada que pugeu pedalant als Àngels tingueu un moment de record cap a la Tina, la ciclista que aquell dia no va arribar a pujar.