El Punt Avui
Marc Rovira
El tòpic diu que les bicicletes són per a l’estiu. Però el tòpic, com tants d’altres, és mentida. Copenhaguen, capital de Dinamarca i on la temperatura mitjana queda encallada entre els 0 i els 5 graus d’octubre a abril (i amb una rutina de 15 dies al mes de pluja o neu), té comptabilitzat que més del 45% de la població fa els seus desplaçaments en bicicleta. París (que passa l’hivern entre els 2 i els 4 graus) ha experimentat un creixement del 40% en l’ús de la bicicleta en una dècada, i Amsterdam (amb 200 dies de pluja l’any de mitjana i amb el mercuri ballant al voltant dels 5 graus durant l’hivern) concentra sobre els pedals gairebé el 50% dels trajectes que diàriament es fan pel centre de la ciutat.
Tarannà propi del nord d’Europa? Podria ser, però abans de fer-s’hi fort val la pena saber que la plujosa Sant Sebastià, amb un 3% d’enllaços diaris en bicicleta, també supera la mediterrània i suposadament moderna Barcelona, on, segons un estudi de la consultora Gesop, els desplaçaments ciclistes no representen més del 2% del total del trànsit d’un dia normal.
No és que a Catalunya no es pedali, perquè el baròmetre de la bici 2011, presentat fa un parell de mesos pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat revelava que uns 450.000 catalans pugen a la bicicleta cada dia, però el seu ús és molt més lúdic o esportiu que no pas com a mitjà de transport.
Les causes, o excuses, per no pedalar poden ser diverses (des de falta d’infraestructures adequades fins a falta de ganes) però hi ha qui treballa per fer el procés més fàcil. És el cas del tàndem que formen Josep Mora i Jordi Sala, que sota la firma Plegabike han desenvolupat la primera bicicleta plegable pensada i feta a Catalunya. “És una bici 100% d’aquí”, detalla Jordi Sala a l’hora que justifica que “fabricar a fora és més econòmic però també més complicat”.
BICI DE BARRETINA.
Mentre el seu soci Josep Mora és a l’Àfrica embolicat en un projecte que també té a veure amb rodes, Sala explica que, per les particularitats del quadre i de la xarnera que permet plegar-lo, el procés de fabricació de la Morabike no ha estat senzill: “Ara estem traient els models que volíem treure fa dos anys.”
Malgrat que sí busca fer-se un forat en el segment de les bicis d’una certa exclusivitat, Plegabike no es planteja entrar a competir amb les angleses Brompton, un referent en el segment de les plegables i amb una producció anual de 15.000 unitats. Jordi Sala sí que valora la floreta que Andrew Ritchie, ideòleg de Brompton, va dedicar a la Morabike. Reconeixements com aquest, i d’altres de més materials com ara els 25.000 euros de finançament obtinguts d’un pla FEDER de la Unió Europea, animen Plegabike a seguir pedalant.