En un comunicat molt dur enviat aquesta setmana comparant els canvis en preparació a Alemanya i Espanya conclou literalment que:
“Ningú imagina una vacances relaxades a un lloc on les condicions del seguretat vial son tan dolentes que els nens no poden jugar al carrer. Mentre Alemanya mira cap a endavant el govern espanyol sembla adoptar plantejaments sobre seguretat ciclista que ens porten 20 o 30 anys enrere”.
El text complet diu:
Revisant la normativa nacional de circulació. Apuntant cap amunt o enfonsant-se ràpidament?
Dos països europeus revisen les normes de trànsit. Un compta amb fort recolzament de la organització dels ciclistes, mentre que l’altre és molt criticat. Quina és la diferència? El nostre expert en seguretat viària Ceri Woolsgrove ens ho explica.
Recolzar la bicicleta és un sistema perfecte per portar beneficis econòmics i socials a tots els ciutadans Europeus. La major part del temps defensar la bicicleta comporta parlar de coses positives, promoure que alguns països comparteixin las seves bones idees d’altres. Però de vegades la veu internacional de la ECF necessita ajudar allà on governs ben intencionats però amb poca informació es carreguen la bicicleta. Actualment ens trobem al mig d’una d’aquestes situacions. Alemanya i Espanya han revisat els seus reglaments de la circulació.
Les bones noticies son que Alemanya ha anunciat mesures que milloren les infraestructures i la circulació pels ciclistes. Entraran en vigor l’1 d’abril. Aquests canvis han de reforçar la tendència positiva d’utilització de la bicicleta i la idea del govern és aconseguir que representi el 20% del transport. La Confederació Alemanya de Clubs Ciclistes (ADFC), que és el major grup ciclista alemany afiliat a la ECF, ha rebut molt positivament aquests canvis. En particular, l’amplia revisió de símbols i senyals hauria de fer més fàcil la vida als ciclistes i als gestors urbanístics que els volen ajudar. L’ADFC ha publicat un comentari que es pot veure, en alemany, a http://www.adfc.de/stvo
Per contra Espanya es gairebé la darrera a pràcticament totes les classificacions relacionades amb la bicicleta. El 25 de 27 en transport, el 24 en vendes de bicicletes per cap, el 18 en turisme. Hi ha molt de marge per millorar, un estudi del 2008 fet per la Organització Internacional del Treball podria crear 66.000 llocs de treball relacionats amb la bicicleta al 2020. Però en aquests moments de crisi, el departament encarregat ha proposat algunes de les mesures mes anticiclistes mai vistes a Europa, per exemple prohibint els nens amb bicicleta sense acompanyament i introduint el casc obligatori, una mesura que se sap segur que redueix l’us de la bicicleta.
Això es fa a pesar del rebuig no només de les associacions de ciclistes espanyoles sinó també de la industria de la bicicleta i els organismes públics. La darrera setmana l’Ajuntament de Sevilla ha aprovat una declaració signada per tots els grups en contra de la intenció de la DGT de fer obligatori l’us del casc en zones urbanes. Aquest acord s’afegeix al d’altres similars que han adoptat ciutats com Barcelona, València, Saragossa, Donostia i Burgos.
La “Red de Ciudades por la Bicicleta” que agrupa a mes de 100 ajuntaments ha fet també una declaració conjunta en contra.
Ceri Woolsgrove, expert en Polítiques Tècniques i Seguretat Vial a la ECF afirma que “Aquest aspecte del nostre treball és el que ens agrada menys., Ens desespera haver de gastar temps i recursos lluitant contra aquestes propostes perjudicials. L’únic aspecte positiu és que aquesta lluita ens uneix, membres de grups europeus de ciclistes escriuen a les empreses i oficines de turisme espanyoles dels seus països queixant-se dels canvis”.
Tal com Jose Antonio Gómez, Director de la fàbrica de bicicletes BH va dir a la ECF “Quan el nostre govern no vol escoltar les veus espanyoles ajuda molt tindre organitzacions internacionals que els mostrin que van amb el pas canviat respecte a la resta del mon. Nosaltres no podem fer això tot sols, no disposem d’organitzacions ciclistes tan potents com alguns altres països però amb l’ajuda de la ECF i les nostres organitzacions empresarials EBMA i COLIBI esperem que es puguin evitar les pitjors polítiques. Cal que treballem junts per portar el ciclisme a Espanya al mateix nivell que els nostres veïns.”.
Ningú imagina una vacances relaxades a un lloc on les condicions dels carrers son tan dolentes que els nens no poden jugar al carrer. Mentre Alemanya mira cap a endavant el govern espanyol sembla adoptar plantejaments sobre seguretat ciclista que ens porten 20 o 30 anys enrere.
Aquest és un altre motiu perquè la Unió Europea recolzi uns estàndards mes alts de seguretat vial pels seus ciutadans i no permetre que alguns d’ells quedin abandonats per problemes locals. En això ens podem posar d’acord tots els europeus però els problemes locals fan imprescindible que la UE comenci a treballar mes en aquest aspecte, per exemple fent que a les àrees urbanes la velocitat màxima estàndard sigui 30 km/h.
Podeu veure el comunicat original a
http://www.ecf.com/news/