05092014

DdG – BANYOLES – LAURA DE QUINTANA

Després de quatre anys donant servei al Pla de l’Estany tanquen les portes pel «sobrecost de la llicència urbanística»

El centre Burricleta del Pla de l’Estany posa punt final al seu servei quatre anys després que s’obrissin les seves portes. El 2011 es va obrir el local situat a la carretera de Figueres però un any més tard ja es va tancar. El gerent de la Burricleta, David Planas, ha dit a Diari de Girona que «no el podíem mantenir i vam decidir posar-nos a oferir el servei a peu de l’Estany». Explica també que des de l’Ajuntament li demanaven molts permisos com: estudis geològics i d’impacte mediambiental i de trànsit de carretera i que «ningú del consistori va venir a comprovar que tot estava en regla». Planas va decidir enviar una carta explicant el seu problema al conseller Lluís Recoder i aquest li digué que «tenia bé els documents i que havia fet més cosa de la necessària però quan vaig anar a presentar la carta a l’Ajuntament em van demanar el mateix projecte però fet pel Col·legi d’Arquitectes».

Ja a peu de l’Estany Planas disposava d’un permís d’ocupació de la via pública. Tenia el remolc amb bicicletes situat en una plaça d’aparcament del carrer, senyalitzat amb pintura groga. Segons explica Planas, «Esports i Aventura» –una empresa de Porqueres que es dedica al lloguer de bicicletes– es va anar a queixar a l’Ajuntament que Planas actuava amb «favoritismes» a l’hora d’ocupar la via pública. Aquell mateix desembre de 2013, el consistori va decidir obrir un concurs per obtenir la llicència de dos anys perquè tots els interessats hi poguessin optar. S’oferien dues places. Es demanava una quantitat econòmica i un projecte en el qual s’havia d’explicar «quin projecte tenies per promocionar el turisme».

Per la seva banda, Planas opina que el preu d’aquesta llicència era «desorbitada, ja que pujava a quasi 6.000 euros cada any». Des de Burricleta es va presentar una proposta que tenia un pressupost baix, es va desestimar i no va poder-se presentar a concurs. L’altra empresa va renunciar i es va fer enrere. A causa d’això, l’Ajuntament de Banyoles va declarar desert el concurs. Durant els prop de sis mesos que va durar el procés del concurs, Planas comenta que no va poder treballar amb la «Burricleta» i no va ser fins al maig d’aquest any que va poder reprendre el servei. Planas explica que després del concurs «es va avisar les empreses interessades en el tema del turisme per si volien anar a llogar bicicletes a l’Estany». Segons ell, abans que els interessats diguessin alguna cosa, l’empresa «Esports i Aventura es va plantar a l’Estany amb una instància per donar el seu servei a la via pública».

Planas es va anar a queixar a l’alcalde, Miquel Noguer, i a l’interventor al·legant que ell feia més temps que exercia a peu de l’Estany. «Em van donar la raó però quan vaig voler reprendre el servei vaig veure que el preu d’ocupació havia pujat de 20 cèntims a nou euros al dia. Vaig estar fent números i vaig veure que no ho podia assumir», lamenta Planas. Afegeix que amb aquests nou euros no pot recuperar els diners invertits, ja que hi ha diumenges –únic dia que ara té obert– que no fa caixa. El pròxim 28 de setembre serà l’últim ­diumenge que Banyoles tingui el servei de Burricleta. David Planas admet que té un deute de més de 80.000 euros i que ha hagut de vendre moltes bicis amb el seu equipament. De les 31 bicicletes que tenia als inicis ara només li’n queden set i està a l’espera de vendre-les a particulars i altres centres de Burricleta.

Resposta de l’Ajuntament

Des de l’alcaldia de Banyoles, Miquel Noguer lamenta que Planas culpi l’Ajuntament del tancament del seu negoci quan segons ell «sempre s’ha intentat fer tot el possible perquè el tirés endavant». Explica que el local que va obrir Planas el 2011 estava en sòl no urbanitzable i mentre «es treballava per fer-lo legal no se li va treure l’ús provisional». Explica a més, que té constància que «els preus d’ocupació de la via pública fa tres o quatre anys que estan congelats». Noguer afegeix que «Planas no es pot queixar dels diners perquè no ha hagut de pagar el concurs».