Pedalades amb significat

“Són les set del matí: ja ho tinc tot a punt. La bicicleta, les alforges, la roba, el sac de dormir, el clàxon, el comptaquilòmetres, alguna eina per si tinc una avaria, un parell de plàstics per si plou i he de tapar la bicicleta,… tot. Una barreja de sentiments extraordinaris, fantàstics i engrescadors em circulen per les venes, com sang nova.” Eduard Sadurní recorda pas a pas i amb detall aquell dijous 1 d’agost del 2013, quan no només va començar a materialitzar un projecte de vida, sinó també de país. Al llarg d’aquell mes i fins al 10 de setembre de l’any passat, va recórrer en bicicleta les 41 comarques de Catalunya, acompanyat en cada tram per una colla d’entusiastes seguidors. Alguns d’ells van fer la primera pedalada al seu costat des de la plaça del Vi de Girona, després que l’alcalde, Carles Puigdemont, aixequés enlaire el braç i disparés el tret de sortida. D’altres, s’hi van anar unint pel camí, convençuts per la mateixa causa. Arrencava així una iniciativa que li permetria “conèixer més a fons el país, els seus racons, els pobles, les seves muntanyes, ciutats i persones” i, alhora, fer difusió del procés sobiranista. Amb l’estelada onejant a la bicicleta, la comitiva de ciclistes van gaudir tant de les rutes com de les parades, on van aprofitar per compartir, debatre idees i escoltar històries, aprofundir en el patrimoni local, en les festes i particularitats dels llocs que trepitjaven.

Sadurní és un jove resident a Girona, originari de Ripoll i jardiner de professió. L’explicació de com se li va acudir el projecte, la seva preparació, la descripció i les anècdotes de com va transcórrer l’experiència i les fotos dels moments retratats han estat recollits per ell en un llibre, titulat Superem el càncer! Pedalem per la independència. Al llarg de 134 pàgines dóna les gràcies a la infinitat de persones que li han donat suport i, en especial, a l’equip que ha estat el pal de paller, compost per Josep Lluís Jorge, Judit Ezquioga, Joan Albareda, Xavier Macià i Bibian Sans. La presentació del llibre es va fer ahir a la sala Miquel Diumé de l’ajuntament de Girona. L’acte va començar amb la intervenció de l’activista cultural Jaume Piquer, que va elogiar la iniciativa: “Qui vol fer una cosa troba els mitjans i qui no, busca excuses. Amb el tarannà alegre i positiu de l’Eduard va ser capaç de muntar tota una infraestructura i motivar la gent. Això va ser possible amb una sola persona amb empenta i ganes. Si extrapolem aquesta actitud i ens contagiem del mateix esperit, els catalans podem ser imparables.” Sadurní, per la seva banda, va manifestar que part de la recaptació que aconsegueixi amb la venda del llibre la donarà a la Fundació Oncolliga, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu l’atenció psicosocial de les persones amb càncer i els seus familiars, i de la qual ell és voluntari.

Com a fil conductor, el lector hi troba la il·lusió per la vida que té Sadurní, que va superar un càncer als 27 anys. En les primeres pàgines recorda el seu repte personal per vèncer la malaltia i l’actitud coratjosa per afrontar-la: una valentia que “cal que tinguem els catalans per recuperar la llibertat”. “És l’hora de dedicar la vitalitat a tirar el país endavant, de reivindicar el que és nostre, de no cansar-nos tant discutint. La independència és l’únic camí per arrencar el tumor que ens amenaça. Què s’ha pensat el govern espanyol?, que el poble català no té ànima?, que no té força col·lectiva?, ganes d’existir?, voluntat de ferro? Hauríem de córrer per abraçar la vida: hauríem de córrer per abraçar la independència i estrènyer-la amb força”.