DdG – JORDI VILAMITJANA
“No es tracta de salvar el planeta només per la bellesa; es tracta de salvar-ne l’essència: un lloc per viure-hi amb harmonia (…)”
Vostès deuen recordar l’exemple que en la catequesi de fa uns anys era ben aclaridor del tarannà d’alguns catòlics poc exemplars de casa nostra: “la fe/la religió és un barret que la gent es posa els diumenges per anar a missa i prou. Durant la resta de la setmana, es pot robar, enganyar, explotar treballadors, insultar, etc. El barret dels diumenges, però, que no falti”.
Si vostès recorden aquest exemple, s’adonaran de seguida que això de la sostenibilitat és molt semblant: una setmana a l’any la gent se’n recorda del planeta, deixa el cotxe a casa, agafa la bici, camina… Durant la resta de l’any, aquesta mateixa gent produeix centenars de quilos de deixalles, va tothora en cotxe particular, no recicla, consumeix energia i aigua com si fossin béns infinits i gratuïts…
El problema com sempre és de fons. De la mateixa manera que sota el barret de la religió hi ha d’haver la substància, la coherència i el compromís que permetin dur-lo sempre, sota el barret de la sostenibilitat hi ha d’haver quelcom més que la festa de quatre dies. I el primer problema és la definició i l’abast del terme “sostenibilitat”.
Sostenible ja no vol dir només allò que cerca un equilibri entre la despesa energètica i la petjada ecològica; ni tan solament viure d’acord amb la natura. Sostenible avui vol dir solidari. No es tracta de salvar el planeta només per la bellesa; es tracta de salvar-ne l’essència: un lloc per viure-hi amb harmonia i esperança amb tots els éssers vius.
Hauríem d’aprofitar aquesta setmana per reflexionar sobre com vivim. Hauríem de sortir-ne amb les idees clares: cal abaixar el sostre del consum, cal reutilitzar les coses, cal fer-les durar, s’ha de tornar als vells oficis de reparació de calçats, robes, electrodomèstics, etc.; hem de minutar les dutxes, no hem de llençar menjar, hem d’aprendre a compartir… Sostenible vol dir avui ser humil, i vol dir ser auster, i vol dir ser reflexiu i conseqüent.
Ser sostenible avui vol dir també tenir la mirada posada a tot el món: als països que només pensen a enriquir-se; i als països on les persones es moren de gana. I vol dir prendre partit. Sense ètica no hi ha estètica possible.